Avui he comprat una báscula. Feia temps que no en tenia cap a casa i potser per això no em pesava... perque, anar a la farmàcia posar la monedeta i que et pesin, fa il·lusió quan tens 5 o 6 anys, però ara el que fa és mandra i potser m'atreviria a dir que una mica de vergonya, tot i que no hi ha motius perque així sigui.
I clar, la tecnologia avança que sovint fa por i tot. Acostumat a aquells models ara ja antiqüats en el que una agulleta -quan després d'uns segons d'intriga deixava de moure's- et senyalava el teu pes, ara resulta tan fàcil...com pujar a sobre i esperar que els dígits et revelin quin és el teu pes. Pràctic, sobretot pràctic, i també còmode.
Obviament, pel que estic explicant, està clar que ja l'he provat. Doncs si, i es que he de reconéixer que la temptació era grossa. Ho he fet aquest migdia tan bon punt he arribat de la feina. Amb uniforme complet, el meu pes era de 61 Kg. No està malamanet. Fins i tot si fos un pèl més, tampoc passaria res. No diré la meva estatura per evitar càlculs i especulacions respecte al meu físic i que no venen a compte, però podem deixar-ho en que hi ha "marge" a l'hora d'agafar pes. I hasta aquí puedo leer com deia la cèlebre frase del no menys cèlebre concurs que era l'Un dos tres y que va entretenir a tantes generacions, servidor inclòs.
Reprenent el relat, decideixo treure'm el calçat. Pesa, i de quina manera! Desclaç, pesava 59,4 o el que és el mateix, havia baixat fins a 1,6 Kg. Si, se que a part de permetre'm saber que porto 800 grams a cada peu, no passarà d'anècdota...això sí, sorprenent.
Però tenia jo més ganes d'experimentar amb aquest nou "juguet" que he estat redescobrint. Em trec el jersey, els mitjons i la samarreta que duia i tan sols amb unes bermudes (roba interior inclosa per qui tingui curiositat i es plantegi la pregunta) he tornat a pujar, aquest cop, després de dinar (no diré el què) i...m'havia engreixat 400 grams! Nou pes: 59,8 Kg, que una estona després -no revelaré com però descartant qualsevol símptoma relacionat amb transtorns alimenticis- he reduit a 59,6. ¿Pes definitiu?
Imagino que en els propers dies tornaré a pesar-me. Un munt de vegades. De fet, ara mateix existeix en mi una insòlita curisoitat per veure com oscil·la el meu pes depepent de què faig i de quan ho faig. No em servirà per publicar una tesi ni és aquesta la meva intenció, però si podré veure com reacciona el meu cos a segons quines accions. Per exemple, pesar-me abans d'anar a dormir i quan em desperti. O abans i després de fer una mica d'esport. I tranquils, sense caure en cap mena d'obsessió.
I clar, la tecnologia avança que sovint fa por i tot. Acostumat a aquells models ara ja antiqüats en el que una agulleta -quan després d'uns segons d'intriga deixava de moure's- et senyalava el teu pes, ara resulta tan fàcil...com pujar a sobre i esperar que els dígits et revelin quin és el teu pes. Pràctic, sobretot pràctic, i també còmode.
Obviament, pel que estic explicant, està clar que ja l'he provat. Doncs si, i es que he de reconéixer que la temptació era grossa. Ho he fet aquest migdia tan bon punt he arribat de la feina. Amb uniforme complet, el meu pes era de 61 Kg. No està malamanet. Fins i tot si fos un pèl més, tampoc passaria res. No diré la meva estatura per evitar càlculs i especulacions respecte al meu físic i que no venen a compte, però podem deixar-ho en que hi ha "marge" a l'hora d'agafar pes. I hasta aquí puedo leer com deia la cèlebre frase del no menys cèlebre concurs que era l'Un dos tres y que va entretenir a tantes generacions, servidor inclòs.
Reprenent el relat, decideixo treure'm el calçat. Pesa, i de quina manera! Desclaç, pesava 59,4 o el que és el mateix, havia baixat fins a 1,6 Kg. Si, se que a part de permetre'm saber que porto 800 grams a cada peu, no passarà d'anècdota...això sí, sorprenent.
Però tenia jo més ganes d'experimentar amb aquest nou "juguet" que he estat redescobrint. Em trec el jersey, els mitjons i la samarreta que duia i tan sols amb unes bermudes (roba interior inclosa per qui tingui curiositat i es plantegi la pregunta) he tornat a pujar, aquest cop, després de dinar (no diré el què) i...m'havia engreixat 400 grams! Nou pes: 59,8 Kg, que una estona després -no revelaré com però descartant qualsevol símptoma relacionat amb transtorns alimenticis- he reduit a 59,6. ¿Pes definitiu?
Imagino que en els propers dies tornaré a pesar-me. Un munt de vegades. De fet, ara mateix existeix en mi una insòlita curisoitat per veure com oscil·la el meu pes depepent de què faig i de quan ho faig. No em servirà per publicar una tesi ni és aquesta la meva intenció, però si podré veure com reacciona el meu cos a segons quines accions. Per exemple, pesar-me abans d'anar a dormir i quan em desperti. O abans i després de fer una mica d'esport. I tranquils, sense caure en cap mena d'obsessió.
