Fora. K.O. Així està el Barça després de caure de forma humiliant ahir al camp del Getafe a la tornada de les semifinals de la Copa del Rey. Molts, dels que ara treuen a passejar el seu dit acusador, pensaven que era un tràmit. A l'anada, amb resultat 5-2 i golàs de Messi per deleitar-nos la vista, tot semblava reduir-se a 90 minuts al Coliseum Alfonso Pérez de Getafe. Pur tràmit, i després a pensar en una final-venjança contra el Sevilla, de llarg, el millor equip d'aquesta temporada.
Així doncs, tot i no jugar homes com Messi, Márquez, Deco, Thuram o Valdés (si ho vàren fer Ronaldinho, Eto'o, Xavi, Iniesta, Puyol, etc...) tot feia pensar que seria un episodi de David contra Goliat. Però el gegant, apàtic i confiat, va propiciar amb la seva actitud un canvi de papers. Els de Bernd Schuster, amb tota l'ambició que li va mancar al Barça, van oferir un autèntic recital i són justos mereixedors de la final que disputaràn la revetlla de Sant Joan.
Una derrota, la d'ahir, que esperava amb candeletes la premsa de Madrid. Ja tenien preparats per l'ocasió tota mena de titulars anunciant quasi de forma apocalíptica, un final de cicle. Com va dir el capità del Barça, això són les ganes que ells en tenen. Com a mínim vull creure que aquí en Puyol tampoc s'equivocava com quan va confesar amb tota la raó del món, que si el Getafe n'hagués necessitat més, els hauria acabat marcant...
Costarà molt refer-se d'aquest pal. Però no hi ha temps. La lliga no ofereix cap mena de treva, i aquest cap de setmana prova de foc a l'estadi, davant d'un Betis necessitat. No es poden escapar els tres punts, però no n'hi haurà prou guanyant-los. Els jugadors han de capgirar la situació, fer-se mereixedors, de nou, de la confiança dels aficionats i no serà fàcil. Tot el que no sigui golejar aquest cap de setmana i si pot ser, recuperant l'alegria del jogo bonito deixarà mal gust de boca a un culé que ara mateix es troba en el que històricament ha estat el seu estat natural: pesimista com el que més... ¿quants culés pensen avui, que l'equip guanyarà la lliga? ¿quants no han tingut aquesta passada nit el malson de veure Calderón, Mijatovic i la plantilla del Madrid a la Cibeles? més d'un, segur.
Jo no obstant, firmo la consecució del títol per part del Barça. Si acaba sent així, la ferida es tancarà, poc a poc. En cas contrari... no m'atreveixo ni a pensar-ho. Em venen flaixos protagonitzats per Gaspart, Van Gaal i companyia. Lo dit, millor ni pensar-hi.
PD: Em quedo amb la frase d'Eto'o que resumeix, millor que ningú, el sentiment culé: "vaig passar vergonya". Tant contundent com sincera.
PD2: als "estimats" rivals barcelonistes, imagino que crescudets, els recordaria que per perdre finals, o en aquest cas semifinals, abans hi has d'arribar. On era l'altre gran d'Espanya? ah, se m'oblidava que el va eliminar el Betis a quarts... De totes maneres, això no ens lliure de treure una trista conclusió: el Barça és un equip que no suporta els grans partits ni la pressió que comporten.
Així doncs, tot i no jugar homes com Messi, Márquez, Deco, Thuram o Valdés (si ho vàren fer Ronaldinho, Eto'o, Xavi, Iniesta, Puyol, etc...) tot feia pensar que seria un episodi de David contra Goliat. Però el gegant, apàtic i confiat, va propiciar amb la seva actitud un canvi de papers. Els de Bernd Schuster, amb tota l'ambició que li va mancar al Barça, van oferir un autèntic recital i són justos mereixedors de la final que disputaràn la revetlla de Sant Joan.
Una derrota, la d'ahir, que esperava amb candeletes la premsa de Madrid. Ja tenien preparats per l'ocasió tota mena de titulars anunciant quasi de forma apocalíptica, un final de cicle. Com va dir el capità del Barça, això són les ganes que ells en tenen. Com a mínim vull creure que aquí en Puyol tampoc s'equivocava com quan va confesar amb tota la raó del món, que si el Getafe n'hagués necessitat més, els hauria acabat marcant...
Costarà molt refer-se d'aquest pal. Però no hi ha temps. La lliga no ofereix cap mena de treva, i aquest cap de setmana prova de foc a l'estadi, davant d'un Betis necessitat. No es poden escapar els tres punts, però no n'hi haurà prou guanyant-los. Els jugadors han de capgirar la situació, fer-se mereixedors, de nou, de la confiança dels aficionats i no serà fàcil. Tot el que no sigui golejar aquest cap de setmana i si pot ser, recuperant l'alegria del jogo bonito deixarà mal gust de boca a un culé que ara mateix es troba en el que històricament ha estat el seu estat natural: pesimista com el que més... ¿quants culés pensen avui, que l'equip guanyarà la lliga? ¿quants no han tingut aquesta passada nit el malson de veure Calderón, Mijatovic i la plantilla del Madrid a la Cibeles? més d'un, segur.Jo no obstant, firmo la consecució del títol per part del Barça. Si acaba sent així, la ferida es tancarà, poc a poc. En cas contrari... no m'atreveixo ni a pensar-ho. Em venen flaixos protagonitzats per Gaspart, Van Gaal i companyia. Lo dit, millor ni pensar-hi.
PD: Em quedo amb la frase d'Eto'o que resumeix, millor que ningú, el sentiment culé: "vaig passar vergonya". Tant contundent com sincera.
PD2: als "estimats" rivals barcelonistes, imagino que crescudets, els recordaria que per perdre finals, o en aquest cas semifinals, abans hi has d'arribar. On era l'altre gran d'Espanya? ah, se m'oblidava que el va eliminar el Betis a quarts... De totes maneres, això no ens lliure de treure una trista conclusió: el Barça és un equip que no suporta els grans partits ni la pressió que comporten.