De les Azores a Bagdad, un camí ple de mentides

Ja s'han iniciat les movilitzacions. S'acosta una data trista, en la que es cumpleixen quatre anys d'un fet que ningú -amb uns mínims de sentit comú i d'humanitat- hagués desitjat que es produís. En efecte, parlo de la guerra d'Iraq. A tot el món s'han convocat manifestacions per fer constar, per enésima vegada, el profund desacord que la gent sent per l'actuació de la classe política -entenent com a tal el trío de las Azores- en aquell conflicte.

Ha quedat demostrat ja, que les armes de destrucció massiva no eren més que un fals pretext per justificar la intervenció al país asiàtic. Clar, se m'oblidava que Bush & company són tan generosos que de passada pretenien alliberar al poble iraquià d'un dictador com Sadam.
Doncs passat Sadam per la forca, el panorama a l'Iraq no sembla millorar. ¿Quants dies veiem el telenotícies obrir amb un titular que ens parla de nous morts? no tenen pas armes de destrucció massiva, ni la figura d'un dictador que els amenaci i per desgràcia, han de comptar amb innumerables pèrdues humanes de població civil que va deixar l'ara recordada guerra.

Una guerra inútil, estéril, que no ha ofert cap solució tal i com ens volien vendre els tres que surten a la foto i que el poble, infinitament més intel·lgent ja no es va empesar d'un primer moment. Uns caps de govern que encara no s'han adonat que les verdaderes armes de destrucció massiva, vàren ser ells, amb la seva actitud intransigent intentant combatre un perill que no existia.
Ells, tan tranquils seguiràn creient que van actuar amb correcció, que van ajudar a un poble, l'iraquià, que els necessitava. Però això no és més que una fal·làcia, una mentida i una autèntica aberració. Per tot el món hi haurà manifestants disposats a recordar'ls-hi.