Tengo una queja para usted

Pluralisme polític. Aquest és el concepte i principal motiu pel qual, partits polítics de representació parlamentària com IU, CIU o ERC hagin plantejat les seves queixes de RTVE. I és que resulta que la cadena de televisió pública pretén obrir el seu programa Tengo una pregunta para usted, a personalitats d'altres àmbits fora de la política...

Exigeigen si més no, tenir la mateixa oportunitat de la que vàren disposar Zapatero i Rajoy en les seves aparicions al programa. Ells també, volen fer el seu propi miting televisat, conscients a més, de que l'espai gaudeix d'uns bons números d'audiència. Ja se sap, tot i que encara falta, poc a poc es van acostant les eleccions i cal fer arribar el missatge a quantes més persones millor.

Si, tenen tot el dret a queixar-se. El tenen. Per què ens hem de quedar aturats en els líders dels dos grans partits polítics, i quan dic grans simplement em remeto al volum de vots rebuts? no tenim dret els ciutadans a saber què hi tenen a dir els altres?

El pla de la cadena és recórrer a una enquesta per decidir els pròxims convidats. Als polítics no els sembla bé, i no els hi semblaria ni que ells hi fóssin inclosos, perque potser ni així serien els escollits. O es que algú dubta encara que si donen a escollir entre en Fernando Alonso, l'Elsa Pataky i en Gaspar Llamazares, amb tots els respectes cap als tres, algú triarà al líder de IU? Vaja, que caldria veure també l'altra cara de la moneda, i que potser el públic televident en té prou amb saber les intencions dels candidats socialista i popular.

D'altra banda, reconec que em costa per exemple, imaginar-me en Carod sometent-se a unes preguntes que en el seu cas serien d'allò més punxants... que si la reunión con ETA en Perpiñán, que si la imposición del catalán en Catalunya, que si usted se considera español, que si el estatuto... m'ho puc imaginar, faltaria temps i no li pregunterien pas pel preu del café.

PD: sorpèn -o no- que a Rajoy li falli la memòria justament quan li toca respondre quant cobra... doncs que s'ho faci mirar. El mateix li recomanaria si com va afirmar, no va veure banderes preconstitucionals en les manifestacions populars orquestrades pel PP... després pretendràn que si algún dia arriba a ser president del govern, sigui capaç de veure els problemes dels espanyols.


Víctimes d'una imaginació limitada

Tots els que usem un ordinador amb certa freqüència i més concretament internet i els mil i un serveis que ens ofereix, hi estem exposats. El tràfic d'informació de caràcter personal -i en gran part confidencial i/o privat- va en augment cada dia. Ens registrem aquí i allà, avui per una cosa, demà per una altra. Moltes dades que enviem molt sovint sense saber ben bé a on i en protegim l'accés a través d'un "simple" password.

I és que, segons recullen a l'edició digital del diari 20 minutos, fent referència a un article publicat dies enrrere al Chicago Tribune, existeix una mena de top ten de les contrassenyes més usades per usuaris de la xarxa. Queda clar, hi ha poca imaginació...i en aquest sentit, si un mateix no és capaç de combinar imaginació amb la correcta dosi d'intel·ligència, es torna més vulnerable.

I a la xarxa, com a tot arreu, sempre hi haurà gent disposada a treure'n partit. Per tant, si no se'n vol ser víctima, cal evitar tots aquells passwords previsibles, de fàcil deducció, com ara seqüències de números correlatius, paraules fruit de prémer en un mateix sentit 4-5 lletres del nostre teclat, per no parlar de dates d'aniversari o fins i tot matrícules de cotxe...
Perque qui vulgui en prengui nota aquí deixo...com ho podríem dir, la llista negra de les contrassenyes informàtiques?
  1. password
  2. 123456
  3. qwerty
  4. abc123
  5. letmein
  6. monkey
  7. myspace1
  8. password1
  9. blink182
  10. (tu nombre)

Com es pot apreciar, la capacitat d'inventiva d'aquells i aquelles que recorren a aquests mots per salvaguardar informació a internet és més que reduïda... I jo pregunto, tan difícil és pensar-ho dues vegades -si pot ser fent servir el cap- abans d'escollir un password que més que una assegurança, si es tria malament es pot convertir tota una trampa?


contrassenya a Hotmail

Val, teniu raó els qui penseu que això no passaria si no hi hagués gent maliciosa davant d'un ordinador...però hi són. Potser si Aznar, Bush i Blair no s'haguéssin conegut mai, tampoc hauríem viscut una cruel guerra a l'Iraq. Bé, crec que el potser que encapçala aquesta darrera frase sobra...

En el meu cas, sovint penso que la canviaria amb certa freqüència. Si, sería més segur, però acabaria sent una víctima de mi mateix i de la meva mala memòria. En qualsevol cas, ara per ara estic mínimament tranquil. El meu password no apareix llistat entre els 10 més usats i per tant, més susceptibles de ser corromputs. I per fortuna, no n'hi ha cap que s'hi assembli. Creuo els dits, perque així segueixi per molt de temps.

Camí a l'alcaldia

Fan el que sigui. El que sigui per estrenar/mantenir/recuperar un càrrec, el d'alcalde. Em refereixo als "polítics", en aquest cas, d'àmbit local.
Ara s'apropa una època d'eleccions, en que això es torna encara més evident. Queda pal·lès en noves edificacions, algunes tan grans com inútils, que molt sovint destrossen un paissatge en el que no encaixen de cap manera. Sense anar més lluny m'indigna el que s'ha fet a prop de casa meva. Un gran terreny ha estat ocupat per una faraònica construcció de la que molts encara ara ens preguntem per a què cony (amb perdó) serveix. Bé si, per guanyar unes eleccions -o aquesta és la intenció de la corporació actual- però per què més?? i tot, pel mòdic preu de 6 milions d'euros...

Em treu de polleguera veure també alguns dels alcaldables pel carrer. Si, en efecte, la viva imatge de la hipocresia. Ara els trobes quan vas a buscar el pa... i et saluden!! i fins i tot pot conversar uns minuts amb ells. Amabilitat per conveniència. I millor que aprofitis ara, doncs és molt probable que un cop clos el període electoral o bé desapareixin -que se'ls empassa la terra o què?- o si més no passaràn pel teu costat que semblarà que ni et vegin. Clar, ja no els interesses.

Tot això per no parlar de la ingent quantitat de propaganda electoral en forma de butlletí informatiu que reparteixen els diferents partits. Uns panflets amb la crítica per bandera en el cas de la oposició, en els que es pengen medalles a tort i a dret l'actual l'equip de govern i amb el denominador comú d'unes promeses que la gran majoria quedaràn en això, en promeses.

I la última moda pel que he pogut comprovar darrerament són aquells candidats, que vivint tú tota la vida al poble, mai els havies vist. I ja em perdonaràn, però què c*llons saben d'ells del municipi, de la gent que hi viu i de les seves necessitats? el que els hi hagin explicat allò una mica per sobre? vaja, molt poc o potser res. I clar, al final això acaba posant en safata a aquells que s'han gastat mil milions de pessetes en immenses obres de ciment i ferralla, la reedició del seu càrrec per la propera legislatura. I ja hi tornem a ser, 4 anyets en els que veurem quantes d'aquelles propostes que ara ens faràn, acabaràn duent-se a terme. I és que la gent el que té clar és allò de millor boig conegut, que savi per conèixer...

La crua realitat...


Ho vaig trobar fa un parell de dies regirant la cartera. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Així doncs, per què dir més? unos 80 céntimos...

PD: per augmentar el tamany de la imatge, n'hi ha prou amb fer-hi un click a sobre.