L'important és participar, no?

Demà participaré a la Cursa del Corte Inglés. No serà la primera vegada, sinó la quarta. La primera, coses de l'atzar, va ser la més llarga de totes, canviant el recorregut habitual i passant per l'exitós Fòrum de les Cultures...

Com cada any, a l'hora de fer la inscripció, t'entreguen un propescte amb una sèrie d'indicacions a seguir. Són consells molts d'ells destinats a evitar-li a un mateix el patiment excessiu. Jo tracto de seguir-los, però no em serveix de res. La meva deficient preparaió física en té la culpa. Aquest any, ho pensava, "no se'm pot escapar. M'he d'entrenar i preparar la cursa". Què ha passat al final? doncs que quan no és per falta de temps, és per manca de voluntat. Pel que es veu, el sacrifici físic no és el meu fort...

I amb tot això, que es repeteix inevitablement any a any, vaig superant els meus propis temps. Sens dubte, una bona contraprestació a tant de patiment. No és el meu un esperit competidor, al menys respecte a la resta de participants. Sóc feliç acabant la cursa i si miro el meu crono i és lleument inferior al d'un any enrrere, objectiu acomplert i marxo amb agulletes, sí, però més que satisfet. És un dia per practicar esport, en la seva vessant més popular. I ja ho diuen no, que l'important és participar.

La cursa s'iniciarà demà a les 9:30 h. del matí i sortirem de Plaça Catalunya. Com a mí m'agrada prendre'm el meu temps per preparar-me, normalment ja sóc per allà una bona estona abans de començar. Això què vol dir? que hauré de mantinar...¡i un diumenge!...jo que he de treballar de dilluns a dissabte matinant molt...en fi, em sembla que me'n vaig a dormir.

Per cert, si em voleu buscar a la cursa, el meu dorsal comença per 15 i tres xifres més ;-) Bona nit!

L'alcohol fa dir moltes bestieses

Que li preguntin sinó al ex-president del govern espanyol, José María Aznar. El president d'honor del PP és d'aquells que quan parla, puja el preu del pa. Bé, amb declaracions com aquestes, no puja, es dispara. I es que no deixa ningú indiferent. Sentint-lo cada cop se'm fa més difícil entendre com va ocupar durant ni més ni menys que 8 anys la presidència del govern.

L'home que ens va arrossegar contra la nostra voluntat i de la mà del seu amic i aliat Bush a la guerra de l'Iraq ara es manifesta en contra de les campanyes per la prevenció d'accidents relacionats amb l'ingestió de grans quantitats d'alcohol.

Al marit -i pel que es veu molt amic també- de la Botella (ja ja acudit fàcil aquest) pràcticament li falta declarar-se partidari del botellón. Defensa per si mateix i per tothom el consum d'alcohol lliure.
Ell no fa cap mal... això diràn i pensaràn molts i després, malauradament, n'hauràn patit les conseqüències a la carretera, directa o indirectament. Perque en efecte, cadascú és lliure de consumir el que vulgui, però sempre, coneixent totes i cadascuna de les responsabilitats i assumit-les. En cas contrari arriben les lamentacions, sempre massa tard.

En comptes d'apel·lar a la prudència Aznar fa tot el contrari: un discurs propi del més imprudent. Com ell diu, no vol que ningú condueixi per ell. Ni falta fa que ho digui.
Tampoc crec que hi hagués algú disposat a fer-ho. Qui agafa el cotxe amb aquest home a dins? pots comptar quin deu ser el seu tema de conversació... la balcanització d'Espanya culpa de Carod i l'statut? les grans gestes del Reial Madrid? els mil i un defectes de Zapatero? o les virtuts de Rajoy si es que les té?

Resulta que aquest senyor reclama poder veure's les seves copetes de vi tranquilament. Que ho faci, per mi cap problema. És més, millor si així ens estalvia haver d'escoltar-li discursos vergonyosos com aquest.

PD: el seu discurs, efectuat, en l'acte de recepció de la medalla d'honor de la Academia del Vino de Castilla y León diuen, va ser aplaudit. Potser doncs, si realment hi veuen una aceptació, al PP en treguin partit per un futur eslògan de campanya electoral. Al estil del ja cèlebre "café para todos", podríen fer una variant estil "alcohol para todos". Salut!

PD2: pensant-hi bé, mira que aquest home passarà a la posteritat de la història d'Espanya. Un home que desde que va abandonar la política, el seu gest més recordat va ser amb un bolígraf a les mans...quina joia.