Estafats

El Barça ho ha comunicat en una nota a la seva web. El club i Joan Carles Navarro rescindiràn el contracte que els uneix, permetent així que l'escolta de Sant Feliu negoci amb una franquícia NBA la seva incorporació a la lliga dels Estats Units.

Personalment penso que és una presa de pèl. No del jugador, sinó tota aquesta bogeria per probar de jugar en la que consideren -potser erròneament- la millor lliga del món. D'acord, un professional té aspiracions...però necessàriament passen aquestes per jugar a l'NBA? per què ens omplim la boca dient que la lliga ACB és tan bona i de tanta qualitat si cada cop són més els bons jugadors que en marxen?

Estem davant de la generació més exitosa de jugadors espanyols. Gasol, Navarro, Calderón, Reyes, Garbajosa, Rodríguez, Rudy etc. Boníssims. I fets a casa, que és el més important.
Un cop plantejat això és quan em pregunto, si són cracks forjats pel nostre bàsquet, perque no és aquí on els podem gaudir? què, tornaràn a retirar-se -com a gest de cortesia- un cop hagin ofert a l'altre costat de l'Atlàntic els seus millors anys a ple rendiment? ja em perdonaràn però em sento estafat.

Tots cegament acudeixen als cants de sirena provinents del pais de les oportunitats. Fins i tot trobo que calibren poc les possibilitats reals que allí els hi oferiràn. Després arriba quant són descartats en molts partits o juguen a base de presències testimonials concedides per entrenadors que se'ls han trobat a la plantilla i que no confien el més mínim amb ells. Un exemple podria ser el d'en Sergio Rodríguez a Portland o potser el del mateix Navarro si acaba a Washington, franquícia propietària actualment dels seus drets i repleta de talent a la posició de l'escolta.
Són jugadors que de seguir a Europa tindrien molta més presència...i qui sap si palmarés. Per què no hi ha cap europeu especialment motivat en guanyar Eurolligues? què té l'anell que el faci més atractiu, és més glamurós? jo sempre penso en Bodiroga. Tothom ho sap, ell perfectament podria haver provat l'aventura...però no ho va fer. Va apostar per seguir la seva carrera al bàsquet continental i ara ja, un cop retirat a veure qui s'atreveix a dir que es va equivocar en la seva tria...

Aquesta és la meva opinió. Crec que força clara. No obstant, no va en contra de Navarro i el seu desig de jugar amb els Shaquille O'Neal, Tim Duncan, Kevin Garnett o el seu gran amic Pau Gasol. Ell és un més que segueix el camí marcat pels seus antecesors.
Francament tinc dubtes que allí el deixin mostrar del que ell realment és capaç -que és molt- però en qualsevol cas, em queda desitjar-li sort. Vagi on vagi. Que els ensenyi als yankees com es juga al bàsquet. Que per això ell és un dels nostres campions del món.

PD: per cert, el Barça continua amb els seus despropòsits. Ara resulta que l'equip es passarà a dir AXA F.C. Barcelona. Premi a una bona gestió.