"Frases" (capítol 2: la feina)

Remprenc el bloc després d'uns dies "semi-abandonat" i ho faig amb una nova recopilació de frases, aquestes vinculades al món laboral.

Assumeixo la meva responsabilitat, hi pots comptar. Prometo canviar

Doncs millor no comptar-hi. Això ho diu tothom un cop li criden l'atenció. Un alt percentatge de casos acaben amb la persona fent de nou el que li rota, motiu pel qual se'l tracta -inútilment- de reconduir. Una pèrduda de temps, sens dubte.

Això no ho he fet jo. Deu haver estat el/la ...

Hi ha gent perfecte. Assumir errors no entra en la seva manera de ser. No ho ha fet abans n'hi ho farà ara. No s'equivoquen mai i quan la sospita pot recaure sobre ells, molt astuts, ràpidament són capaços de trobar un nou culpable. Ves no siguis tú... si treballes bé i ets eficient, tens possibilitats.

Ai qué bé que t'han anat les vacances! Quin color de pell! em fas enveja... Per cert, què t'anava a dir... ah sí! veuràs he fet comptes i em deus uns dies lliures...

Boing, boing... serà PILOTA! Perfectament aplicable ara a l'estiu sobretot si el jefe ja ha fet les seves vacances (qué cabrón i jo currant!) Molt simple, primer, prepares el terreny, com el nen que vol demanar alguna cosa als seus pares i sap que serà difícil. L'estoves i després l'hi fots. Amb una mica de sort...

Arribo a casa agotat. Un altre dia, val?

Un company/a empalagòs/a de la feina t'ha convidat a fer una copa o a sortir al acabar la jornada. No saps com dir-li que no, no et ve gens de gust. S.O.S. Penses en alguna cosa creïble...¡és clar! hem treballat molt, no m'aguanto i necessito descansar, falten hores de son. Me n'aniré al llit a les 22:00 h. ¿Colarà? en tot cas per la propera, necessito una excusa força més creïble...

Va, afanya't que quan vinguin els de l'altre torn a rellevar-nos no pensin que no em fet res

T'ho diuen a tú, que sí has currat, com el que més. Amb poques paraules et demanen que a més de la teva feina facis part de la que haurien d'haver fet ells. Has de fer un sobreesforç tú perque no quedin en evidència ells. Aquesta frase com és obvi, arriba a la fi de la jornada quan ja vas més que cremat.
Comptes fins a 10. 1, 2, 3...paciència...4, 5, 6...encara és aquí? es que no pensa fer res? de debò espera que li faci la feina?...7, 8, 9...per fi, ara marxa...però què fa? allò és la porta de sortida! ja se'n va? però si queden 10 minuts!... i 10! Bé, millor que hagi marxat. Si l'arribo a tenir aquí al davant... però com es pot tenir la cara tan dura??

I com aquestes unes quantes més. De fet aquest, és un repertori inagotable en base a la imaginació il·limitada del treballador comú. Unes són més innocents i sense malícia. D'altres, per dir-les has de tenir més cara que esquena. No obstant, la majoria tenen connotacions que no les fan massa recomanables el que te les diguin. Mala senyal. Ja ho diu ja, una frase cèlebre al respecte:

El trabajo es el veneno cotidiano

Una veritat com un temple per a molta gent. M'equivoco?

De caça...musical

Ho vaig prometre i aquí estic per cumplir-ho. Després d'uns dies un pèl agitats i amb poc temps lliure per dedicar als blocs que tinc al meu càrrec, torno per parlar de la meva aventura amb el servei de cazacanciones, abans d'Amena, ara d'Orange.

Sabia de la seva existència. Qui no n'havia sentit parlar fa no masses anys? en feien propaganda fins i tot en horari de prime time. Per aquell temps, pensava que es tractava d'una útil aplicació. Quantes vegades hem sentit una cançó, ens ha agradat i hem sentit de sobte curiositat per saber-ne el nom i qui la interpreta? sense anar més lluny, et pot succeir al anar a comprar al súper de la cantonada...

Bé, aquest com a mínim és el meu cas. Tot va començar precisament allí, entre llaunes de beguda i paquets de menjar. De sobte, una melodia sona i la descobreixo com un regal per a les meves orelles. "I això que sento? qui ho canta? no serà...no, no pot ser! sembla un tema actual i fa temps que no edita cap nou disc...ummm..." i quan allò s'havia convertit en un tema indispensable de resoldre per mi, recordo que uns dies abans havia descobert que el meu mòvil disposava d'aquell famós cazacanciones. No l'havia provat mai, però, algun dia havia de ser el primer, no?

I ho va ser. Començo a prémer botons nerviós i descobreixo, sobre la marxa, que he de marcar un número. Prepara't -vaig pensar- segurament pensant en la factura. Tornant a la meva caça, marco, el número que se'm demanava, el 213. Un paio em surt i em diu que quan senti la senyal, apropi el meu terminal a l'altaveu. Amb tota la discreció del món ho vaig fer. Tampoc es tractava de que em prenguéssin per un boig que es passeja pel supermercat amb el telèfon aixecat...

Ràpidament m'avisa que el procés s'ha acabat. Sembla que amb èxit. Pocs segons després arriba un primer SMS. Artista, títol i àlbum on puc trobar la cançó. Un pes de sobre em vaig treure, ho reconcec. Però no sempre surt bé i fa molta ràbia... i llavors arriben les excuses, també per SMS i carregades a la factura, no en tinc cap dubte. Fins i tot aprofiten per fer-te una recomanació: només funciona amb la versió comercial de la cançó, sigui de CD o d'un clip televisiu. A mi em sona a una justificació poc -per no dir gens- creible.

Fins al dia d'avui he recorregut al cazacanciones en alguna ocasió més i he pogut comprovar com és una de cal y otra de arena. Aclareixo que la de cal és la bona i la de arena és la dolenta. A uns els costa diferenciar esquerra i dreta, a d'altres cal i arena. Fet aquest breu parèntesi de pragmatisme lingüístic, toca valorar. No diré que és la panacea, perque no ho és. El que si és, millorable. I força.
En quant a facturació, crec recordar que ronda uns 0'30 cèntims per SMS. Vaja, que si ho fas servir esporàdicament pot estar bé. Dues recomanacions: primera, no abusar i per evitar-ho, una segona: ampliar el reportori de música que s'escolta i per extensió la cultura musical d'un mateix.

Ah, se m'oblidava. Existeix l'opció de baixar el to de la cançó al mòvil. Està clar. Cal esgotar totes les vies de negoci possibles. Una llei present i imperant a la societat d'avui dia i del que això dels politons no deixa de ser un exemple més. Per cert, algun dia en parlaré d'aquest tema que sembla haver-se convertit per a molts en una nova gallina de los huevos de oro...

PD: no, no penso dir quina cançó vaig caçar. I és que sembla mentida, d'ençà aquell dia no l'he tornat a escoltar...