Ho vaig prometre i aquí estic per cumplir-ho. Després d'uns dies un pèl agitats i amb poc temps lliure per dedicar als blocs que tinc al meu càrrec, torno per parlar de la meva aventura amb el servei de cazacanciones, abans d'Amena, ara d'Orange.
Sabia de la seva existència. Qui no n'havia sentit parlar fa no masses anys? en feien propaganda fins i tot en horari de prime time. Per aquell temps, pensava que es tractava d'una útil aplicació. Quantes vegades hem sentit una cançó, ens ha agradat i hem sentit de sobte curiositat per saber-ne el nom i qui la interpreta? sense anar més lluny, et pot succeir al anar a comprar al súper de la cantonada...
Bé, aquest com a mínim és el meu cas. Tot va començar precisament allí, entre llaunes de beguda i paquets de menjar. De sobte, una melodia sona i la descobreixo com un regal per a les meves orelles. "I això que sento? qui ho canta? no serà...no, no pot ser! sembla un tema actual i fa temps que no edita cap nou disc...ummm..."
I ho va ser. Començo a prémer botons nerviós i descobreixo, sobre la marxa, que he de marcar un número. Prepara't -vaig pensar- segurament pensant en la factura. Tornant a la meva caça, marco, el número que se'm demanava, el 213. Un paio em surt i em diu que quan senti la senyal, apropi el meu terminal a l'altaveu. Amb tota la discreció del món ho vaig fer. Tampoc es tractava de que em prenguéssin per un boig que es passeja pel supermercat amb el telèfon aixecat...
Ràpidament m'avisa que el procés s'ha acabat. Sembla que amb èxit. Pocs segons després arriba un primer SMS. Artista, títol i àlbum on puc trobar la cançó. Un pes de sobre em vaig treure, ho reconcec. Però no sempre surt bé i fa molta ràbia... i llavors arriben les excuses, també per SMS i carregades a la factura, no en tinc cap dubte. Fins i tot aprofiten per fer-te una recomanació: només funciona amb la versió comercial de la cançó, sigui de CD o d'un clip televisiu. A mi em sona a una justificació poc -per no dir gens- creible.
Fins al dia d'avui he recorregut al cazacanciones en alguna ocasió més i he pogut comprovar com és una de cal y otra de arena. Aclareixo que la de cal és la bona i la de arena és la dolenta. A uns els costa diferenciar esquerra i dreta, a d'altres cal i arena. Fet aquest breu parèntesi de pragmatisme lingüístic, toca valorar. No diré que és la panacea, perque no ho és. El que si és, millorable. I força.
En quant a facturació, crec recordar que ronda uns 0'30 cèntims per SMS. Vaja, que si ho fas servir esporàdicament pot estar bé. Dues recomanacions: primera, no abusar i per evitar-ho, una segona: ampliar el reportori de música que s'escolta i per extensió la cultura musical d'un mateix.
Ah, se m'oblidava. Existeix l'opció de baixar el to de la cançó al mòvil. Està clar. Cal esgotar totes les vies de negoci possibles. Una llei present i imperant a la societat d'avui dia i del que això dels politons no deixa de ser un exemple més. Per cert, algun dia en parlaré d'aquest tema que sembla haver-se convertit per a molts en una nova gallina de los huevos de oro...
PD: no, no penso dir quina cançó vaig caçar. I és que sembla mentida, d'ençà aquell dia no l'he tornat a escoltar...
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada