Fent amics

Aquest migdia he vist unes imatges que m'han impactat força. Per la seva contundència, per la "valentia" dels seus agosarats protagonistes i per les víctimes de tal reivindicació. Doncs si, parlo de la cremada ahir a Girona d'imatges dels reis d'Espanya, Joan Carles de Borbó i Sofia.

Em sembla molt fort, francament. Compte, jo sóc dels que també es qüestionen si és necessària -en ple segle XXI- una institució com la monarquia, sostinguda pel poble gràcies al qual gaudeixen d'una vida plena de privilegis. És molt probable que aquest sigui un dels principals fets esgrimits pels seus detractors, però d'aquí a cremar la seva imatge...no ho sé, però trobo que ens estem tirant -els catalans- molta merda a sobre preveient conseqüències que empitjorin la nostre actual situiació.
Vaja, que no farem precisament amics i la nostra imatge a la societat espanyola esdevindrà amb fets com aquests, cada cop deteriorada. Més del que ja ho pot estar en la actualitat gràcies a senyors -que, per desgràcia, s'erigeixen en portaveus del poble- com en Carod Rovira o els populares Ángel Acebes o Eduardo Zaplana. A Rajoy -candidat a les properes generals- no el nombro però, ¿¿es que algú encara pensa que és ell qui té l'última paraula en les decisions del PP??

En definitiva que entre uns i altres ja ens compliquen força la vida com perque ara anem complicant-nos-la nosaltres mateixos amb aquestes reivindicacions. I clar, n'hi haurà que no dubtaràn a fotre'ns a tots a dins del mateix sac. Deuen ser efectes col·laterals. Los catalanes queman retratos de S. M. el rey y la reina. Com si ho estigués veient...

¡¡Irresponsables!!

Hi ha una cosa en aquest món que em fa molta ràbia. Són les injustícies cap a aquells que pel motiu que sigui no es poden defensar, bé per que ja no hi són entre nosaltres -ja parlaré una altre dia sobre el tema de la premsa rosa- o perque la seva condició els hi ho impedeix. És el cas d'una nena que va néixer l'altre dia a Polònia hi ho va fer amb una taxa d'1'9 grams per litre de sang. El motiu? uns pares alcoholics -tant el pare com la mare- i per sobre de tot uns IRRESPONSABLES. Amb majúscules i amb totes les lletres.

Tal i com indica la noticia, aquesta nena té molts números per patir la síndrome de l'alcoholisme fetal que li pot reportar des d'atacs d'epilepsia a dificultats per a l'aprenentatge, passant per malformacions físiques. Quin futur espera a aquesta pobre criatura? aconseguirà ser feliç? sabrà conviure amb tots aquests problemes que la mala conducta dels seus pares li reportaràn?

Per què hi ha gent així? per què hi sers tan egoistes en aquest món? tant costa sacrificar-se per a un tercer que, en aquest cas, sent qui és, han d'estimar-se per sobre de tot i de tothom? tan de bó, creixi el més sana possible i que les deficiències que aquesta nena adquireixi serveixin als seus pares per veure com un estúpid i ridícul vici pot erosionar una persona evocada a una vida díficil i complicada per una irresponsabilitat. Que s'ho facin mirar...

I el diumenge...

Vivim en un món en que tot evoluciona constantment. Ens replantegem les coses, com les fem, quan i per què. Establim prioritats per al poc temps lliure del que disfrutem i tractem d'aprofitar-les al màxim. N'hi ha però, que encara ara, en ple segle XXI es resisteixen a acceptar-ho. Ho he pogut comprobar en llegir la següent noticia: Benedicto XVI afirma que los domingos deberían dedicarse a Dios y no al ocio

Alucinant. Ara resulta que després de treballar com un boig 6 dies a la setmana, un que tinc lliure i m'han de dir on es millor que el passi? quedi clar que respecto els que decideixin passar un diumenge al matí en una església igual com els que ho fan dormint sota els efectes de la ressaca. Igualment tots els matissos que caben entre uns i altres.

El que potser hauria de plantejar-se el Papa Benet XVI és el perquè ha disminuit el nombre de fidels que van a missa. La gent ara es veu que és egoista per poder elegir -i fer-ho- entre diverses opcions. Jo tenia entès que això era LLIBERTAT i que d'altra banda es tractava d'un dret fonamental del ser humà. ¡¡Que vivim al segle XI!!

I si el problema el té l'Església? tranquilitat, que m'explico. No serà que la rigidesa de pensament mostrada allunya dia a dia cada cop a més fidels, desenganyats amb la doctrina que reben? temes com el del preservatiu, l'abortament o la concepció de la familia en contraposició de certes opcions sexuals en poden tenir la culpa. La gent i la seva forma de veure la vida avança, es modernitza, i ho fa a una velocitat infinitament major. I n'hi ha que encara segueixen sense voler veure-ho. La realitat s'ha d'acceptar i no t'hi has de girar d'esquena. Tancar els ulls per no veure el que no t'agrada no és cap solució. I això val per tothom, inclòs el senyor Ratzinger. És possible que si ho entengués així i reconduís el seu inflexible discurs no tindria tants problemes perque la gent anés, com a mínim un cop per setmana a la casa del Senyor...