Remprenc el bloc després d'uns dies "semi-abandonat" i ho faig amb una nova recopilació de frases, aquestes vinculades al món laboral.
Assumeixo la meva responsabilitat, hi pots comptar. Prometo canviar
Doncs millor no comptar-hi. Això ho diu tothom un cop li criden l'atenció. Un alt percentatge de casos acaben amb la persona fent de nou el que li rota, motiu pel qual se'l tracta -inútilment- de reconduir. Una pèrduda de temps, sens dubte.
Hi ha gent perfecte. Assumir errors no entra en la seva manera de ser. No ho ha fet abans n'hi ho farà ara. No s'equivoquen mai i quan la sospita pot recaure sobre ells, molt astuts, ràpidament són capaços de trobar un nou culpable. Ves no siguis tú... si treballes bé i ets eficient, tens possibilitats.
Boing, boing... serà PILOTA! Perfectament aplicable ara a l'estiu sobretot si el jefe ja ha fet les seves vacances (qué cabrón i jo currant!) Molt simple, primer, prepares el terreny, com el nen que vol demanar alguna cosa als seus pares i sap que serà difícil. L'estoves i després l'hi fots. Amb una mica de sort...
Un company/a empalagòs/a de la feina t'ha convidat a fer una copa o a sortir al acabar la jornada. No saps com dir-li que no, no et ve gens de gust. S.O.S. Penses en alguna cosa creïble...¡és clar! hem treballat molt, no m'aguanto i necessito descansar, falten hores de son. Me n'aniré al llit a les 22:00 h. ¿Colarà? en tot cas per la propera, necessito una excusa força més creïble...
T'ho diuen a tú, que sí has currat, com el que més. Amb poques paraules et demanen que a més de la teva feina facis part de la que haurien d'haver fet ells. Has de fer un sobreesforç tú perque no quedin en evidència ells. Aquesta frase com és obvi, arriba a la fi de la jornada quan ja vas més que cremat.
Comptes fins a 10. 1, 2, 3...paciència...4, 5, 6...encara és aquí? es que no pensa fer res? de debò espera que li faci la feina?...7, 8, 9...per fi, ara marxa...però què fa? allò és la porta de sortida! ja se'n va? però si queden 10 minuts!... i 10! Bé, millor que hagi marxat. Si l'arribo a tenir aquí al davant... però com es pot tenir la cara tan dura??
I com aquestes unes quantes més. De fet aquest, és un repertori inagotable en base a la imaginació il·limitada del treballador comú. Unes són més innocents i sense malícia. D'altres, per dir-les has de tenir més cara que esquena. No obstant, la majoria tenen connotacions que no les fan massa recomanables el que te les diguin. Mala senyal. Ja ho diu ja, una frase cèlebre al respecte:
Una veritat com un temple per a molta gent. M'equivoco?
Això no ho he fet jo. Deu haver estat el/la ...
Hi ha gent perfecte. Assumir errors no entra en la seva manera de ser. No ho ha fet abans n'hi ho farà ara. No s'equivoquen mai i quan la sospita pot recaure sobre ells, molt astuts, ràpidament són capaços de trobar un nou culpable. Ves no siguis tú... si treballes bé i ets eficient, tens possibilitats.
Ai qué bé que t'han anat les vacances! Quin color de pell! em fas enveja... Per cert, què t'anava a dir... ah sí! veuràs he fet comptes i em deus uns dies lliures...
Boing, boing... serà PILOTA! Perfectament aplicable ara a l'estiu sobretot si el jefe ja ha fet les seves vacances (qué cabrón i jo currant!) Molt simple, primer, prepares el terreny, com el nen que vol demanar alguna cosa als seus pares i sap que serà difícil. L'estoves i després l'hi fots. Amb una mica de sort...
Arribo a casa agotat. Un altre dia, val?
Un company/a empalagòs/a de la feina t'ha convidat a fer una copa o a sortir al acabar la jornada. No saps com dir-li que no, no et ve gens de gust. S.O.S. Penses en alguna cosa creïble...¡és clar! hem treballat molt, no m'aguanto i necessito descansar, falten hores de son. Me n'aniré al llit a les 22:00 h. ¿Colarà? en tot cas per la propera, necessito una excusa força més creïble...
Va, afanya't que quan vinguin els de l'altre torn a rellevar-nos no pensin que no em fet res
T'ho diuen a tú, que sí has currat, com el que més. Amb poques paraules et demanen que a més de la teva feina facis part de la que haurien d'haver fet ells. Has de fer un sobreesforç tú perque no quedin en evidència ells. Aquesta frase com és obvi, arriba a la fi de la jornada quan ja vas més que cremat.
Comptes fins a 10. 1, 2, 3...paciència...4, 5, 6...encara és aquí? es que no pensa fer res? de debò espera que li faci la feina?...7, 8, 9...per fi, ara marxa...però què fa? allò és la porta de sortida! ja se'n va? però si queden 10 minuts!... i 10! Bé, millor que hagi marxat. Si l'arribo a tenir aquí al davant... però com es pot tenir la cara tan dura??
I com aquestes unes quantes més. De fet aquest, és un repertori inagotable en base a la imaginació il·limitada del treballador comú. Unes són més innocents i sense malícia. D'altres, per dir-les has de tenir més cara que esquena. No obstant, la majoria tenen connotacions que no les fan massa recomanables el que te les diguin. Mala senyal. Ja ho diu ja, una frase cèlebre al respecte:
El trabajo es el veneno cotidiano
Una veritat com un temple per a molta gent. M'equivoco?