Vivim en un món boig. S'imposa la doble moral i n'hi ha que s'excusen amb un falsa manera d'actuar -presuntament liberal- per censurar aspectes d'allò més absurds. L'última mostra la tenim en el fet que es pretenguin classificar les pel·lícules en funció del volum de tabac que si consumeix en les seves escenes... a on arribarem? quina llibertat tindràn els creadors de la indústria per a les seves obres?
Perque, si ens posem en pla moralista i comencem a prohibir tot allò que un sector important de gent pot veure malament -sovint culpa d'absurds i ridículs prejudicis- podriem començar pel tabac, seguir per l'alcohol, el sexe i fins i tot l'homosexualitat. Jo, no hi estic d'acord.
Diuen, no es pot fumar en un film perque els adolescents (i fins i tot preadolescents) ho veuen i són comportaments i maneres de fer -perjudicials- que ells emulen a la seva vida quotidiana. L'alternativa? que tinguin 18 anys. Llavors cap problema. Jo no sé qui ha ideat tota aquesta campanya, perque es per que l'hi facin entrega del Premi Nobel... a l'estupidesa més gran.
Què passa, evitaràn aixi que els menors d'edat s'iniciin en l'hàbit de fumar? no, no ho faràn i molt ingenu s'hauria de ser per creure en l'èxit d'aquesta mesura. Es que no s'ha parat a pensar que un adolescent pot iniciar-se en el tabac per moltres altres causes? és una edat de rebeldia i sovint no fa falta veure un actor o una actriu amb una cigarreta per acabar-ho fent també. N'hi ha prou amb que sigui un acte si no prohibit, si envoltat de connotacions negatives que el fan més atractiu als ulls d'uns adolescents, immersos en plena edat del pavo.
A més, la indústria del cine, ha negat que les tabacaleres paguin perque es fumi a les pel·licules espanyoles. Si ho fan o no, no ho se i tampoc m'importa. No m'importa perque no hi veig res de dolent. Si les tabacaleres paguéssin perque veiéssim actors i actrius fumant a la gran pantalla ho trobaria ben normal. Ells han de promoure el seu producte i aquesta seria una iniciativa més, potser questinable en termes de moralitat, però no de legalitat. D'altra banda, què hi ha de dolent veure un personatge de pel·lícula fumant, un acte que fan milions de persones a tot el món? ens ha d'agradar menys, per exemple, veure en Peter Parker fumant una cigarreta després de salvar Mary Jane en l'enésima aventura de l'home aranya? pel·lícula, que per cert hauria d'anar a veure, que encara no ho he fet...
Tornant al tema del tabac. La conclusió d'aquests "il·luminats" és que un adolescent -en formació de la seva personalitat- fàcilment assimila accions vistes gran pantalla com a pròpies... i de la petita què? què passa amb la tele? no hi ha gent que pot adoptar actituds pel simple fet de veure-les a la caixa tonta? n'hi ha prou amb fer una mica de zapping per veure cada "espectacle" i cada personatge... no és un perill que un nen o una nena de 13-14-15 anys vegi a la tele en Coto Matamoros i pensi que de gran vol ser com ell? són models a seguir el Conde Lecquio o la Belén Esteban?
Amb aquest article no vull que se'm vegi com a un ferm defensor del que vulgrament -o no- s'anomenen vicis. No fumo i bec molt poc i molt de tant en quant, en ocasions molt especials i puntuals. Però això no treu que em faci ràbia una mesura tan inútil com intentar apagar un incendi amb benzina. I si hi ha qui té la pell tan fina com per un dissabte al vespre no veure una pel·lícula pel simple fet que s'hi fumi en alguna una seqüència de encara no 2 minuts, més val que es quedi a casa. Sempre pot trobar altres coses més interessants a fer. Si engega la tele fan programes la mar de recomanables com Dolce Vita als que ningú s'atreveix a qüestionar. Deu ser pels indubtatbles valors que aporten a la seva audiència...
Perque, si ens posem en pla moralista i comencem a prohibir tot allò que un sector important de gent pot veure malament -sovint culpa d'absurds i ridículs prejudicis- podriem començar pel tabac, seguir per l'alcohol, el sexe i fins i tot l'homosexualitat. Jo, no hi estic d'acord.
Diuen, no es pot fumar en un film perque els adolescents (i fins i tot preadolescents) ho veuen i són comportaments i maneres de fer -perjudicials- que ells emulen a la seva vida quotidiana. L'alternativa? que tinguin 18 anys. Llavors cap problema. Jo no sé qui ha ideat tota aquesta campanya, perque es per que l'hi facin entrega del Premi Nobel... a l'estupidesa més gran.
Què passa, evitaràn aixi que els menors d'edat s'iniciin en l'hàbit de fumar? no, no ho faràn i molt ingenu s'hauria de ser per creure en l'èxit d'aquesta mesura. Es que no s'ha parat a pensar que un adolescent pot iniciar-se en el tabac per moltres altres causes? és una edat de rebeldia i sovint no fa falta veure un actor o una actriu amb una cigarreta per acabar-ho fent també. N'hi ha prou amb que sigui un acte si no prohibit, si envoltat de connotacions negatives que el fan més atractiu als ulls d'uns adolescents, immersos en plena edat del pavo.
A més, la indústria del cine, ha negat que les tabacaleres paguin perque es fumi a les pel·licules espanyoles. Si ho fan o no, no ho se i tampoc m'importa. No m'importa perque no hi veig res de dolent. Si les tabacaleres paguéssin perque veiéssim actors i actrius fumant a la gran pantalla ho trobaria ben normal. Ells han de promoure el seu producte i aquesta seria una iniciativa més, potser questinable en termes de moralitat, però no de legalitat. D'altra banda, què hi ha de dolent veure un personatge de pel·lícula fumant, un acte que fan milions de persones a tot el món? ens ha d'agradar menys, per exemple, veure en Peter Parker fumant una cigarreta després de salvar Mary Jane en l'enésima aventura de l'home aranya? pel·lícula, que per cert hauria d'anar a veure, que encara no ho he fet...
Tornant al tema del tabac. La conclusió d'aquests "il·luminats" és que un adolescent -en formació de la seva personalitat- fàcilment assimila accions vistes gran pantalla com a pròpies... i de la petita què? què passa amb la tele? no hi ha gent que pot adoptar actituds pel simple fet de veure-les a la caixa tonta? n'hi ha prou amb fer una mica de zapping per veure cada "espectacle" i cada personatge... no és un perill que un nen o una nena de 13-14-15 anys vegi a la tele en Coto Matamoros i pensi que de gran vol ser com ell? són models a seguir el Conde Lecquio o la Belén Esteban?
Amb aquest article no vull que se'm vegi com a un ferm defensor del que vulgrament -o no- s'anomenen vicis. No fumo i bec molt poc i molt de tant en quant, en ocasions molt especials i puntuals. Però això no treu que em faci ràbia una mesura tan inútil com intentar apagar un incendi amb benzina. I si hi ha qui té la pell tan fina com per un dissabte al vespre no veure una pel·lícula pel simple fet que s'hi fumi en alguna una seqüència de encara no 2 minuts, més val que es quedi a casa. Sempre pot trobar altres coses més interessants a fer. Si engega la tele fan programes la mar de recomanables com Dolce Vita als que ningú s'atreveix a qüestionar. Deu ser pels indubtatbles valors que aporten a la seva audiència...
0 comentarios:
Publica un comentari