Seràn insolidaris!

Fa una estona he anat a llençar les escombraries. Com fa tothom, és clar. De fet, és un acte inel·ludible i indispensable, però que no tots duen a terme com caldria. I com caldria? fa falta un manual d'instruccions per tirar la brossa? resposta: no, però si pensar una mica més en els atres, en els que hi aniràn darrere teu.

Estic fart d'arribar als contenidors i trobar-me mil i una complicacions per encabir-hi les bosses, i tot, perque n'hi ha que són molt "pràctics". No sigui que per obrir una mica més la tapa es facin mal o bé s'impregnin més del compte del ferum que hi ha... ¿que és pensen, que per la resta, els contenidors fan olor a roses?

Després, arribem els que ens toca fer, el que no han sapigut -més ben dit, volgut- els altres.
Em fa ràbia, perque es fan les coses malament i tot per comoditat. Si com a mínim fos per ignorància, encara tindria disculpa, però no és el cas. És allò de "mentre no em toqui fer-ho a mi..."
I això semblarà insignificant, però quan ho fas un dia si i un altre també, comença a ser pesat. Si es que vivim en una societat molt mal acostumada, en que no hi ha qui pensi en ningú que no sigui si mateix. Són petits gestos, que ens descobreixen com són aquells que conformen el nostre entorn. Uns insolidaris!