Sí, veig Ventdelplà. Sempre que puc, els dilluns i els dimarts al vespre m'assento durant poc més d'una hora per seguir les aventures dels particulars habitants d'un poble, que tot i ser fictici -real gràcies a Breda- és potser un dels més populars de Catalunya.
No obstant, no ho segueixo des del primer capítol. De fet, la primera temporada me la vaig perdre pràcticament al complet. Possiblement la considerava una sèrie més, amb les seves coses bones i dolentes, unes quantes cares conegudes en el repertori combinades amb joves talents emergents en el difícil món de la interpretació i uns guions, com a mínim acceptables. Però al final hi vaig caure, de totes, totes. La segona temporada em va començar a "enganxar" i poc a poc Ventdelplà va començar a fer-se habitual a casa meva, com imagino, a la de molts més catalans i catalanes.
Ara, després de molts mesos d'espera, van tornar amb una nova temporada. Ho van fer per posar fi a part de l'angoixa que ens van deixar al cos gràcies al tràgic i recargolat final de l'anterior, emès al passat mes de juliol. Un atropellat, un segrest, i l'incògnita de saber com acabaria. Moriria en Rafa, havent-nos de confomar en veure'l vestit de metge intern resident Telecinco? què passaria amb l'Ester, que estava embarassada? Finalment el bo d'en Rafa va sobreviure i l'Ester, no sense abans patir el que no està escrit -bé, només ho està en els embolicats guions de la sèrie- va recuperar el seu fill.
Però aquí és on arriba el problema. Què ha passat a Ventdelplà un cop resoltes trames pendents a la temporada anterior? A mi se m'està començant a fer pesat. Avança tot plegat molt poc a poc i l'emoció a les trames arriba en contagotes... La sèrie està en un moment d'aquells que et pots perdre dues setmanes i quan t'hi posis, en prou feines hauràn passat quatre coses i cap d'elles rellevant.
Es va fer molta propaganda -força pesada, tot sigui dit- perque tornés Ventdelplà. Tots els seguidors hi estàvem d'acord, teniem mono després de tant de temps. Però volíem que tornés esperant una emoció a les trames que ara per ara brilla per la seva absència. Què els passa als guionistes, tenen una crisi d'idees? estàn caient en el mateix que la lletja de Tele 5... allò ja és rizar el rizo. Els 2-3 cops que ho hauré vist -mai sencer, no seria capaç de tant- tot i ser capítols separats en el temps, les històries dels personatges estaven força encallades...
Personalment i ara em torno a referir a Ventdelplà, ho trobo un abús de la paciència del telespectador. D'acord, no ens poden mostrar les grans bombes argumentals tan "aviat" però sembla que no tinguin idea d'insinuar el més mínim. Perque, amb tots els respectes, si la gran història ha de ser la poc creible relació del Monràs i la Berta, apaga y vámonos.
Per no parlar de les trames que eren molt previsibles. Que l'Enric Comelles aniria a Ventdelplà estava cantat, igual com que podria acabar passant alguna entre ell i l'Isona. També es veia a venir que tard o d'hora la situació de l'Svetlana i el Jaume acabaria malament o que la Bruna només aparéixer seria filla del David. I clar, això no podia deixar del tot tranquila a la senyora Clarís... per no dir que si es salvava en Rafa era per poder reobrir en el moment que ho vulguin alguna trama amb la Mònica.
En fi, lent i previsible, encara el segueixo, hi ho faré fins l'últim dia. En algunes coses tan de bó m'equivoqui, més que res, perque si no ho faig, voldria dir que poques sorpreses m'emportaré i aquesta no seria una bona noticia... i per favor, una mica de ritme. És urgent!
No obstant, no ho segueixo des del primer capítol. De fet, la primera temporada me la vaig perdre pràcticament al complet. Possiblement la considerava una sèrie més, amb les seves coses bones i dolentes, unes quantes cares conegudes en el repertori combinades amb joves talents emergents en el difícil món de la interpretació i uns guions, com a mínim acceptables. Però al final hi vaig caure, de totes, totes. La segona temporada em va començar a "enganxar" i poc a poc Ventdelplà va començar a fer-se habitual a casa meva, com imagino, a la de molts més catalans i catalanes.
Ara, després de molts mesos d'espera, van tornar amb una nova temporada. Ho van fer per posar fi a part de l'angoixa que ens van deixar al cos gràcies al tràgic i recargolat final de l'anterior, emès al passat mes de juliol. Un atropellat, un segrest, i l'incògnita de saber com acabaria. Moriria en Rafa, havent-nos de confomar en veure'l vestit de metge intern resident Telecinco? què passaria amb l'Ester, que estava embarassada? Finalment el bo d'en Rafa va sobreviure i l'Ester, no sense abans patir el que no està escrit -bé, només ho està en els embolicats guions de la sèrie- va recuperar el seu fill.
Però aquí és on arriba el problema. Què ha passat a Ventdelplà un cop resoltes trames pendents a la temporada anterior? A mi se m'està començant a fer pesat. Avança tot plegat molt poc a poc i l'emoció a les trames arriba en contagotes... La sèrie està en un moment d'aquells que et pots perdre dues setmanes i quan t'hi posis, en prou feines hauràn passat quatre coses i cap d'elles rellevant.
Es va fer molta propaganda -força pesada, tot sigui dit- perque tornés Ventdelplà. Tots els seguidors hi estàvem d'acord, teniem mono després de tant de temps. Però volíem que tornés esperant una emoció a les trames que ara per ara brilla per la seva absència. Què els passa als guionistes, tenen una crisi d'idees? estàn caient en el mateix que la lletja de Tele 5... allò ja és rizar el rizo. Els 2-3 cops que ho hauré vist -mai sencer, no seria capaç de tant- tot i ser capítols separats en el temps, les històries dels personatges estaven força encallades...
Personalment i ara em torno a referir a Ventdelplà, ho trobo un abús de la paciència del telespectador. D'acord, no ens poden mostrar les grans bombes argumentals tan "aviat" però sembla que no tinguin idea d'insinuar el més mínim. Perque, amb tots els respectes, si la gran història ha de ser la poc creible relació del Monràs i la Berta, apaga y vámonos.
Per no parlar de les trames que eren molt previsibles. Que l'Enric Comelles aniria a Ventdelplà estava cantat, igual com que podria acabar passant alguna entre ell i l'Isona. També es veia a venir que tard o d'hora la situació de l'Svetlana i el Jaume acabaria malament o que la Bruna només aparéixer seria filla del David. I clar, això no podia deixar del tot tranquila a la senyora Clarís... per no dir que si es salvava en Rafa era per poder reobrir en el moment que ho vulguin alguna trama amb la Mònica.
En fi, lent i previsible, encara el segueixo, hi ho faré fins l'últim dia. En algunes coses tan de bó m'equivoqui, més que res, perque si no ho faig, voldria dir que poques sorpreses m'emportaré i aquesta no seria una bona noticia... i per favor, una mica de ritme. És urgent!
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada