Ja la tenen. La peça més codiciada -mediàticament parlant- de la Operación Malaya ja es troba en mans de la justícia. Isabel Pantoja va ser detinguda ahir al vespre. Ho vaig saber quan mirava, per casualitat la redifusuió d'un capítol d'Hospital Central de no se quants anys fa. De sobte sorprenia al telespectador una última hora. La cantant Isabel Pantoja havia estat detinguda al seu domicili i Tele 5 no pedia l'ocasió de fer un programa especial TNT. Al·lucinant.
Al capdavant del programa, en Jorge Javier Vázquez, fent hores extra més enllà de la 1:30 de la matinada. Envoltant-lo contertulis habituals de la cadena. Grans periodistes de la talla de Lydia Lozano (encara té credibilitat?) Karmele Marchante o Mila Ximénez, ex dona de Santana, ex "amiga" d'Encarna Sánchez -personatge recurrent quan es busca morbo- i màxim estandart de la corrent antipantojista. I per si fos poc, i per elevar encara més el nivell periodístic, Kiko Matamoros, que no és periodista però és...és... què és a part de germà de Coto? entre ells un periodista amic de la protagonista i que ja em disculpareu, però no en recordo el nom. Ja se sap, perque hi hagués una mica de contrast.
Començava el programa i no tardaven en emetre's les imatges de la sortida d'Isabel Pantoja de casa seva dins d'un cotxe de vidres tintats. Quants cops ens van repetir aquella seqüència? els que vàren fer falta per satisfer els allí presents, mentres ells no paraven d'atribuir-se informacions exclusives al respecte. Com els agrada penjar-se la medalleta amb aquests!
Poca cosa més vaig veure. Tampoc necessitava més per imaginar-me el que en efecte, passaria durant el dia d'avui: la Pantoja a totes hores, a tots els canals i en quasi tots els registres... per acabar-ne "empatxats" i el que ens queda encara.
Aquesta tarda, fins i tot l'Albert Om ha obert el club amb un gag que tenia la folclòrica com a protagonista. Però el pitjor ha estat escoltar -ja no recordo a on- que l'Operació Malaya en part ha estat possible gràcies a la premsa rosa. Quina manera tan miserable de menysprear un treball seriós encapçalat per un jutge.
Si així hagués estat, per què aquests mateixos periodistes anti-corrupció no es dediquen a investigar altres casos? molta gent anònima -principals víctimes de tots aquests impresentables que es fan dir polítics- els ho agrairia...però no serà així. Els falta la Pantoja que ho converteixi, en cas de fer un judici públic i televisat, en un espectacle digne d'unes grans audiències en aquest país on vivim. Com deia no fa massa l'eslògan de Yoigo, verdad de la buena.
Al capdavant del programa, en Jorge Javier Vázquez, fent hores extra més enllà de la 1:30 de la matinada. Envoltant-lo contertulis habituals de la cadena. Grans periodistes de la talla de Lydia Lozano (encara té credibilitat?) Karmele Marchante o Mila Ximénez, ex dona de Santana, ex "amiga" d'Encarna Sánchez -personatge recurrent quan es busca morbo- i màxim estandart de la corrent antipantojista. I per si fos poc, i per elevar encara més el nivell periodístic, Kiko Matamoros, que no és periodista però és...és... què és a part de germà de Coto? entre ells un periodista amic de la protagonista i que ja em disculpareu, però no en recordo el nom. Ja se sap, perque hi hagués una mica de contrast.
Començava el programa i no tardaven en emetre's les imatges de la sortida d'Isabel Pantoja de casa seva dins d'un cotxe de vidres tintats. Quants cops ens van repetir aquella seqüència? els que vàren fer falta per satisfer els allí presents, mentres ells no paraven d'atribuir-se informacions exclusives al respecte. Com els agrada penjar-se la medalleta amb aquests!Poca cosa més vaig veure. Tampoc necessitava més per imaginar-me el que en efecte, passaria durant el dia d'avui: la Pantoja a totes hores, a tots els canals i en quasi tots els registres... per acabar-ne "empatxats" i el que ens queda encara.
Aquesta tarda, fins i tot l'Albert Om ha obert el club amb un gag que tenia la folclòrica com a protagonista. Però el pitjor ha estat escoltar -ja no recordo a on- que l'Operació Malaya en part ha estat possible gràcies a la premsa rosa. Quina manera tan miserable de menysprear un treball seriós encapçalat per un jutge.
Si així hagués estat, per què aquests mateixos periodistes anti-corrupció no es dediquen a investigar altres casos? molta gent anònima -principals víctimes de tots aquests impresentables que es fan dir polítics- els ho agrairia...però no serà així. Els falta la Pantoja que ho converteixi, en cas de fer un judici públic i televisat, en un espectacle digne d'unes grans audiències en aquest país on vivim. Com deia no fa massa l'eslògan de Yoigo, verdad de la buena.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada