Avui, mentres esmorzava, ho feia mirant Els matins d'en Josep Cuní. De cop, veig que fan referència al tema dels carteristes que actuen al metro.
El tema no m'ha resultat indiferent i tot i encara no dir el perquè, em puc imaginar que resulta obvi. Si, en efecte, jo he estat víctima d'aquesta mena de delinqüents. Per fortuna, un senyor -al que estaré eternament agraït- em va alertar i vaig ser a temps per evitar-ho...
He de dir que és una sensació profundament desagradable i que vulguis o no, deixa en tu una inseguretat de la que díficilment te'n podràs deslliurar. I es que d'ençà aquell dia, en els molts viatges que he fet utilitzant metro, sempre ho he fet amb els cinc sentits en alerta. Només sentir una persona pròxima darrera teu, ja et fa pensar.
Reconec d'altra banda que jo era dels que pensaven que s'havia de ser realment despistat perque et fotéssin la mà a la cartera sense que te'n poguéssis donar compte...i no és així. Més aviat ha de ser ell/a molt maldestre perque tu el puguis enxampar. Te'n fas creus de la facilitat amb la que obren cremalleres i et regiren bosses, pràcticament de forma imperceptible.
L'episodi va succeir a l'estació de metro de Sants pels volts del migdia, en una de les moltes aglomeracions de gent que es formen a l'hora de pujar als convois.
Per cert, ara fa un moment sento que diuen que un dels objectius pel que es pretèn reduir aquests grups és en part, per evitar el perjudici de l'imatge que es té del serveis de metro. Realment els preocupa només això? o com a mínim els preocupa més que no pas el que els seus usuaris se sentin segurs, per mi la que hauria de ser la gran priopritat? anteposen el bon funcionament d'un negoci a les persones? no, si en el fons, a ells sembla que només els interessi que la gent pagui el seu bitllet i faci servir el metro, si s'hi senten o no protegits, això ja deixa de ser una pioritat, mentres entrin diners a la caixa...
El tema no m'ha resultat indiferent i tot i encara no dir el perquè, em puc imaginar que resulta obvi. Si, en efecte, jo he estat víctima d'aquesta mena de delinqüents. Per fortuna, un senyor -al que estaré eternament agraït- em va alertar i vaig ser a temps per evitar-ho...He de dir que és una sensació profundament desagradable i que vulguis o no, deixa en tu una inseguretat de la que díficilment te'n podràs deslliurar. I es que d'ençà aquell dia, en els molts viatges que he fet utilitzant metro, sempre ho he fet amb els cinc sentits en alerta. Només sentir una persona pròxima darrera teu, ja et fa pensar.
Reconec d'altra banda que jo era dels que pensaven que s'havia de ser realment despistat perque et fotéssin la mà a la cartera sense que te'n poguéssis donar compte...i no és així. Més aviat ha de ser ell/a molt maldestre perque tu el puguis enxampar. Te'n fas creus de la facilitat amb la que obren cremalleres i et regiren bosses, pràcticament de forma imperceptible.
L'episodi va succeir a l'estació de metro de Sants pels volts del migdia, en una de les moltes aglomeracions de gent que es formen a l'hora de pujar als convois.
Per cert, ara fa un moment sento que diuen que un dels objectius pel que es pretèn reduir aquests grups és en part, per evitar el perjudici de l'imatge que es té del serveis de metro. Realment els preocupa només això? o com a mínim els preocupa més que no pas el que els seus usuaris se sentin segurs, per mi la que hauria de ser la gran priopritat? anteposen el bon funcionament d'un negoci a les persones? no, si en el fons, a ells sembla que només els interessi que la gent pagui el seu bitllet i faci servir el metro, si s'hi senten o no protegits, això ja deixa de ser una pioritat, mentres entrin diners a la caixa...
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada