Víctimes d'una imaginació limitada

Tots els que usem un ordinador amb certa freqüència i més concretament internet i els mil i un serveis que ens ofereix, hi estem exposats. El tràfic d'informació de caràcter personal -i en gran part confidencial i/o privat- va en augment cada dia. Ens registrem aquí i allà, avui per una cosa, demà per una altra. Moltes dades que enviem molt sovint sense saber ben bé a on i en protegim l'accés a través d'un "simple" password.

I és que, segons recullen a l'edició digital del diari 20 minutos, fent referència a un article publicat dies enrrere al Chicago Tribune, existeix una mena de top ten de les contrassenyes més usades per usuaris de la xarxa. Queda clar, hi ha poca imaginació...i en aquest sentit, si un mateix no és capaç de combinar imaginació amb la correcta dosi d'intel·ligència, es torna més vulnerable.

I a la xarxa, com a tot arreu, sempre hi haurà gent disposada a treure'n partit. Per tant, si no se'n vol ser víctima, cal evitar tots aquells passwords previsibles, de fàcil deducció, com ara seqüències de números correlatius, paraules fruit de prémer en un mateix sentit 4-5 lletres del nostre teclat, per no parlar de dates d'aniversari o fins i tot matrícules de cotxe...
Perque qui vulgui en prengui nota aquí deixo...com ho podríem dir, la llista negra de les contrassenyes informàtiques?

1. password
2. 123456
3. qwerty
4. abc123
5. letmein
6. monkey
7. myspace1
8. password1
9. blink182
10. (tu nombre)
    

Com es pot apreciar, la capacitat d'inventiva d'aquells i aquelles que recorren a aquests mots per salvaguardar informació a internet és més que reduïda... I jo pregunto, tan difícil és pensar-ho dues vegades -si pot ser fent servir el cap- abans d'escollir un password que més que una assegurança, si es tria malament es pot convertir tota una trampa?

Val, teniu raó els qui penseu que això no passaria si no hi hagués gent maliciosa davant d'un ordinador...però hi són. Potser si Aznar, Bush i Blair no s'haguéssin conegut mai, tampoc hauríem viscut una cruel guerra a l'Iraq. Bé, crec que el potser que encapçala aquesta darrera frase sobra...

En el meu cas, sovint penso que la canviaria amb certa freqüència. Si, sería més segur, però acabaria sent una víctima de mi mateix i de la meva mala memòria. En qualsevol cas, ara per ara estic mínimament tranquil. El meu password no apareix llistat entre els 10 més usats i per tant, més susceptibles de ser corromputs. I per fortuna, no n'hi ha cap que s'hi assembli. Creuo els dits, perque així segueixi per molt de temps.