Matemàtiques en anglès

Si ens atenem al projecte del conseller d'Educació, Ernest Maragall, serà possible i fins i tot habitual, en cas de dur-se a terme de manera satisfactòria, una classe de matemàtiques explicada en anglès. Senyors hem de donar impuls a l'ús de la tercera llengua!

Direu que per això seré tiquismiquis però, i si un vol tenir com a tercera llengua el francès o qualsevol altra que no sigui l'anglès? d'acord, això implicaria que dins d'una classe de 25 alumnes, s'hagués d'impartir la llicó en 4 o 5 llengues diferents...una situació molt incòmode que hem de solucionar triant-ne una i l'elegida és, com no podria ser d'una altra manera, l'anglès. En qualsevol cas, els que no podràn triar seràn els alumnes. Anglès per tothom i a qui no li vagi, ajo y agua.

Però realment és una bona idea que els nostres nens i nenes aprenguin a recitar els rius de la nostra geografia en anglès? Sumaràn, multiplicaràn, restaràn i dividiràn en la llengua de Shakespeare? Per què després són tant exigents demanant nivell C de català? per això no seria millor prioritzar l'aprenentatge i el perfeccionament de la nostra llengua i qui vulgui que n'aprengui una de nova, la que més li agradi? A quin model ens volem aproximar, a Lord Byron o a Jacint Verdaguer? nens que recitin a les mil meravelles l'anglès i parlin amb dificultats i de forma deficient el català?

Jo sempre vaig estudiar en català i no ho vaig fer en castellà fins que devia tenir 9 anys. L'anglès el vaig aprendre com a tercera llengua, però sempre com una opció, gràcies a classes extraescolars dos cops per setmana. I trobo que la fòrmula és molt més encertada que la de "forçar" als alumnes a l'aprenentatge d'un idioma -que no és gens fàcil- que potser dia de demà ni tans sols utilizaràn ni tindràn el més mínim interès en fer-ho a llarg plaç. En aquests casos, per què haurà servit tot aquest projecte? per sentir-se més satisfets els qui ens governen? perque s'omplin la boca presumint que els nostres joves són els més perparats i tot gràcies al seu projecte? A mi no em convenç el més mínim i em sembla una extravagància, sincerament. En qualsevol cas també es pot esperar a l'etapa de l'institut per iniciar l'aprenentatge d'una tercera llengua sense necessitat de perturbar-ne el del català (i del castellà si voleu.)

Jo com dic no en sóc partidari. Com hem de reaccionar el dia en el que per exemple, els catalans i catalanes que es presentin a selecitvitat treguin notes forces millors en anglès que en català i fins i tot en castellà? Llavors ens emportarem les mans al cap, és clar. I potser els nostres polítics es treuràn un programa d'impuls del català, arribant a un punt en el que els nostres estudiants ja no sabràn ni quin idioma parlen. Qui sap, es llevaràn amb un Good Morning i se n'aniràn a dormir amb un Bona nit. I serà el més normal del món. Això és el que volem?

No voldria però que se'm malinterpretés. Jo sóc el primer que està a favor de la pluralitat en els idiomes. De fet, i l'últim que voldira és semblar prepotent, parlo català, castellà, l'anglès -tot i que cada cop amb més dificultats- i em defenso com puc en francès. I tot sense cap necessitat d'arpendre a contar en anglès o a recitar el procés de la fotosíntesi en francès. El que no em sembla bé, és el mètode amb el que es pretén que l'assolim.

De totes maneres, el possible èxit/fracàs d'aquesta iniciativa no quedarà patent fins d'aquí a uns anys. Potser sí acava convertint-se en una proposta interessant. Si és així, seré el primer que se n'alegrarà. Mentrestant, ara per ara no deixa de semblar-me una mala i una innecessària inversió feta de cara a la galeria. Tan de bó m'equivoqui...