I en pessetes són...

Sóc esclau de la pesseta. No obstant, estic segur que no sóc l'únic. M'explico. Estava mirant ahir un full de propaganda d'una tenda d'electrodomèstics que vaig trobar a la porta de casa.

Tot i no ser-ne un gran aficionat, vaig detindre la meva mirada allà on apareixien anunciades les consoles. Play Station III era la novetat, el producte estrella.
Com de característiques tècniques n'entenc bastant poc, vaig fixar-me en el preu. ¡Quasi 600 euros! quina barbaritat. Eren... eren 100.000 pessetes? No, no tinc el més mínim interès en comprar-la, però em vaig adonar que segueixo comptant en pessetes. Al menys, de forma inevitable i immediata, faig la conversió. Que més voldria jo que prescindir d'aquesta necessitat, però és tracta d'un procés totalment inconscient.

Pot semblar una tonteria, però resulta molt incòmode, més quan el càlcul no és senzill. Perque, tots sabem fer-ho quan són xifres múltimples de 3, però en cas contrari, el tema es complica.

Evidentment, aquest ja no serà un "problema" per a les noves generacions. No patiràn per haver crescut pagant en pessetes i que d'un dia per l'altre els hi hagin sustituit per una nova moneda amb un valor tan peculiar com el famós 166'386. Ni tampoc hauràn de fer ús d'aquelles extravegants però útils eurocalculadores que van aparéixer ara fa uns 5 anys.
Aprendràn a contar euros i només euros i els utilitzaràn ja en les seves primeres compres. Nosaltres els parlarem de les pessetes amb nostàlgia, convençuts que tot era més fàcil, més senzill i qui sap si més barat.

Però bé, a tot l'hi podem trobar una part positiva. La constant conversió d'euros a pessetes incentiva i potencia la nostra capacitat de càlcul mental, un pèl adormida ja, pels que vam cursar estudis de lletres...